 |
| Emilio Rosenblueth El pensador (1939) |
Però què passa quan tot s’atura? Què passa quan ens hem d’aturar? Per una raó o per una altra sempre passa. Potser ens hem trencat una cama i ens hem d’estar una llarga temporada al llit o caminant molt més lentament del que acostumàvem a fer. Potser hem perdut la feina i ja no tenim res en què centrar la nostra atenció les 24 hores del dia. Potser ens ha deixat la parella i tot al nostre voltant s’enfonsa i deixa de tenir sentit. Potser s’ens ha mort algú proper. Potser hem llegit o sentit alguna cosa que ens ha fet reflexionar i que ens ha obligat a reduir el ritme i observar el que ens envolta. Potser…
Pot haver-hi una infinitat de situacions -que per sort o per desgràcia no tenen lloc cada dia- que ens fan aturar, reflexionar i questionar-nos. I jo per què corria? On anava? Tant clara tenia la meva meta? Sóc feliç…?
Preguntes i respostes que fan que canviem el rumb, que girem a dreta o esquerra amb consciència del que estem fent. Decisions meditades que posteriorment ens permetran posar altra vegada el pilot automàtic sense ni tan sols adonar-nos…
3 comentarios:
dues coses:
1-em sembla que el punset va dir: jo no tinc temps, com tothom, però no tinc presa. guai. També va dir que no morirà... jo que sé... està com un llum
2-una vegada vaig decidir estudiar humanitats, i la gent em deia: i per que serveix aixó? de que treballaràs? i jo deia: precisament per aixó, per si algun dia em quedo sense feina o algo així.
psd: els pets deien: hi ha tantes coses a fer i ens queda tant poc, temps per fer-les.
El Punset està com un llum, cert! Però té molt d'èxit...per algo serà!
I ja que heu comentat una cançó del Pets, jo continuaré amb una de Lax'n'busto: "Llença't, cada instant és únic, no es repetirà!".
Amb aquesta frase vull reafirmar la necessitat d'eliminar tots els pilots automàtics, quina gràcia té que vagis per la vida com mirant per la finestreta d'un tren que va a tota merda? Tot passa massa ràpid, tot es veu difuminat...i el pilot automàtic l'únic que aconsegueix és fer-nos més mandrosos...
Cada instant és únic, i per molta pressa que tinguis o que et facin portar, t'has d'aturar per dir: Ep! Aquí estic, i m'agrada!
Sii! Exactament el Punset va dir que encara no està demostrat que ell hagi de morir, li va dir a l'Albert Om en aquell programa de El convidat.
I amb lo de les humanitats veig que et vas avançar a aquests moments de reflexió i indecisió vitals. Veig que el teu pilot automàtic és la ostia, jo en vull un així!!
Publicar un comentario