Compositor català autodidacta, Mompou va crear un estil molt personal que ell mateix va qualificar de “primitivista”: abandonament de les barres de compàs i les armadures, harmonía clara i sutil, lliure de resolucions i cadències, poesia discreta i naïf en la inspiració melòdica. És considerat un dels poetes més purs de la música per a piano posterior a Chopin i Debussy. Influenciat per Debussy va forjar la seva pròpia reputació tocant les seves obres a París durant la dècada de 1920.
Charmes és un recull de sis peces per a piano que, en un principi, Mompou havia titulat sota el nom de Karma en una clara referència a la India, al món oriental, amb la intenció de designar el destí que és adjudicat a cada individu. Finalment aquest recull acabaria titulant-se tal i com ens ha arribat a nosaltres, ja que el compositor va trobar que “karma” comportava una accepció massa restrictiva. Aquesta voluntat de reduïr les restriccions es relacionaria amb el paral·lelisme que es pot fer entre aquesta música i el recull de poemes homònims de Paul Valéry que, tot i que en els anys en que Mompou va compondre el seu conjunt encara no es coneixien, ja es feia evident la coincidència de sensibilitats artístiques.
Els Charmes de Valéry són un recull de vint-i-un poemes escrits entre 1912 i 1922, de formes i temes variats, tenen en comú la intenció d’evocar el “drama” de la inspiració i de la intel·ligència. D’entre els poemes s’hi troba Le Cimetière marin, un poema de cent-catorze versos on Valéry desenvolupa els temes més constants en la seva vida afectiva i intel·lectual. La contemplació del mar des del cementiri marí del mont Saint-Clair, a Sète, obre una meditació metafísica i poètica on s’expressa la tensió entre la temptació de l’absolut i la crida de la vida. Una tensió, una temptació, una crida… i la música de Mompou pour endormir la souffrance, pour pénétrer les âmes, pour inspirer l’amour, pour les guérisons, pour évoquer l’image du passé, pour appeler la joie…
No hay comentarios:
Publicar un comentario