El sol il·lumina el carrer entre núvol i núvol. Els nens juguen per la plaça grisa rodejada de floretes blanques mentre els pares els vigilen de lluny. És el senyal de que ja comença a arribar el bon temps. La gent comença a sortir de la seva hivernació i del seu dol... Ja no vesteixen els seus abrics negres, els han canviat per les camises de colors que s'amagaven a l'armari. El groc, el vermell, el taronja, el verd... tots els colors inunden els carrers.
I tu et passeges entremig de tots ells amb la teva jaqueta negra i els teus pantalons grisos; camines arrossegant els peus, abatut... Et veig des del balcó, et veig des de que has girat la cantonada. En cap moment has mirat cap amunt, tampoc has sentit com et cridava, estàs concentrat en mirar per on trepitges, en saber per on vas, concentrat per no topar-te amb cap dels colors que no deixes que entrin en la teva vida.
