27 febrero, 2011



"La lectura s'assembla a l'amor. Feixucs, passeu les pàgines interessant-vos-hi sense veritable interès, de fet us avorriu, no el gran tedi, només una mena de grisor, monotonia, res sobre no res, i, de sobte, ensopegueu una pàgina que us provoca una conmoció elèctrica, la follia de la passió en versió literària, en l'escriptor hi reconeixeu un germà, us dieu que haurieu volgut escriure aquestes ratlles, o us acontenteu d'admirar-les perquè l'autor ha expressat allò que sentiu sense saber formular-ho o us ha revelat un aspecte de vosaltres mateixos, en qualsevol cas, l'emoció ha passat, els instruments de mesura haurien pogut detectar una modificació del metabolisme, el principi de la vida ha estat reactivat, el món ha recuperat els seus colors, ja no esteu sol, aquell germà o aquella germana, mort de fa segles, potser, us acompanya arreu, es barreja en els vostres pensaments, us regenera, vosaltres que us enfonsàveu, heu-vos aquí a punt de saltar, endavant!, endavant!, els pulmons s'inflen, hi ha tempesta a les neurones, la lectura us ha despertat, us ha tret de l'apatia, ha creat en vosaltres insospitades energies, reintrodueix la vida. La lectura, com l'amor, és la pedra d'esmolar de l'ànima."


Les desventures d'un llibre vagabund, Paul Desalmand