21 octubre, 2010

La astucia del vacío, por Jesús Aguado

El dilluns passat vaig entrar a La Central del carrer Mallorca. No tenia intenció de comprar cap llibre, però tafanejant per allà al mig vaig arribar a un llibre que va acabar acaparant tota la meva atenció. Coberta negra i brillant, el títol en vermell i just a sota les primeres frases amb que comença el llibre: 


"Mañana corta mi cabeza y tírasela por el balcón a las ratas. Verás cómo mastican mis ojos, cómo arrancan a dentelladas mi lengua, cómo se abren paso a través de mis fosas nasales y se disputan a mordiscos mis sesos. Su bullir laborioso y desordenado (...)"

El vaig agafar entre les meves mans i no vaig poder reprimir les ganes de veure com acabava el paràgraf:

"(...) atraerá a los chuchos, a los monos, a los buitres que sobrevuelan las orillas del Ganges, a cientos de insectos y de ranas. Entre todos no dejarán nada de mi cabeza. Cuando lo comprendas, vuelve a entrar en la habitación y ámame: sólo entonces podré corresponderte."

Guau, vaig pensar. En qualsevol pàgina que començava a llegir trobava alguna cosa que m'agradava, que m'atrapava i que feia que les meves mans no poguessin deixar anar aquest llibre que ara està a sobre del meu escriptori. El llibre està format per quaderns que el seu autor va anar omplint al llarg de vint anys a la ciutat de Benarés; uns cuaderns que han anat acumulant pensaments, aforismes, reflexions, contes, somnis,... Tot junt, tot barrejat, però tot amb la seva lògica. Una lògica que ara em tocarà descobrir.

1 comentario:

Paperera de reciclatge dijo...

No m'extranya que et deixessis atrapar! Pinta molt bé! Ja farem tràfic de llibres no?? :D