Pilot automàtic

Emilio Rosenblueth
El pensador (1939)

Un sempre va corrent per la vida, no hi ha temps per perdre, el temps és or i l’or és massa car per anar-lo regalant en qualsevol fotesa… Així que des que un es lleva es posa les bambes i a correr, que no hi ha temps a perdre! 
Però què passa quan tot s’atura? Què passa quan ens hem d’aturar? Per una raó o per una altra sempre passa. Potser ens hem trencat una cama i ens hem d’estar una llarga temporada al llit o caminant molt més lentament del que acostumàvem a fer. Potser hem perdut la feina i ja no tenim res en què centrar la nostra atenció les 24 hores del dia. Potser ens ha deixat la parella i tot al nostre voltant s’enfonsa i deixa de tenir sentit. Potser s’ens ha mort algú proper. Potser hem llegit o sentit alguna cosa que ens ha fet reflexionar i que ens ha obligat a reduir el ritme i observar el que ens envolta. Potser… 
Pot haver-hi una infinitat de situacions -que per sort o per desgràcia no tenen lloc cada dia- que ens fan aturar, reflexionar i questionar-nos. I jo per què corria? On anava? Tant clara tenia la meva meta? Sóc feliç…? 
Preguntes i respostes que fan que canviem el rumb, que girem a dreta o esquerra amb consciència del que estem fent. Decisions meditades que posteriorment ens permetran posar altra vegada el pilot automàtic sense ni tan sols adonar-nos…