De tant en tant m’aturo, al mig del carrer, del passadís de casa, m’aturo en sec allà on estigui en aquell moment i ho noto. Sento com alguna cosa se m’escapa, com alguna cosa ha passat, a velocitat supersònica i ultrasilenciosa, molt a prop meu i s’allunya de la mateixa manera que ha arribat.
No sé quina forma té, ni quin color, tampoc sé si fa alguna olor, si pensa, si sent, ni tan sols tinc cap manera de saber si és real... però jo sento com passa a través del meu cos sense demanar permís i s’escapa despertant un sentiment d’impotència i de finitud.
De tant en tant es creua en el meu camí i jo no tinc manera de capturar-lo, no tinc manera de saber quan tornarà a aparèixer, la única cosa que sé és que en qualsevol moment tornarà i jo no hi podré fer res, tan sols aturar-me i sentir com s’allunya.
